jueves, 18 de marzo de 2010

Estic content!


Ostres avui han anomenat aquest blog per la ràdio http://rac1.org/elmon/seccions/a-cop-de-clic/Gràcies amics! i pels que hi entreu us vull explicar algunes novetats. Primera, m'he casat! va ser un dia excepcional. És el primer casament entre una catalana i un Sikh seguint el ritual dels Sikh a Catalunya, vaja que vam sortir al diari El País, us poso una adreça d'una pàgina de noticies Sikh on hi ha l'article de El país http://sikhnoticias.blogspot.com/2010/02/boda-sij-mixta-en-santa-coloma.html. Us preguntareu si té validesa oficial aquest casament, doncs no, només val pel cor. Els Sikh només ens podem casar una vegada a la vida i quan ho fem ho fem de cor i per tota la vida. Penseu que els meus pares també han celebrat aquest casament amb tot el poble a la Índia. Més coses, el meu català està progressant i començo a fer les primeres passes amb el castellà, la gent no acaba d'entendre perque parlo millor el català que el castellà... I espero que el fet de parlar el català m'ajudi a entendre encara més aquest país i la vostra gent. tant és així que m'agradaria en el futur treballar de mediador, per fer de pont entre les dues cultures. M'agradaria conèixer la vostra opinió sobre els immigrants, sobretot els de la Índia o fins i tot del Panjab...Sovint vosaltres només veieu la persona pobre sense recursos ni papers que arriba aquí, però heu de pensar quina és la història que hi ha al darrera de cadascuna d'aquestes persones i qui els ha portat a arribar fins a qui, quins somnis i quines persones (persones que sovint trafiquen amb les persones i amb els seus somnis) Insisteixo que m'agradaria conèixer la vostra opinió...Gràcies!

martes, 12 de enero de 2010

La meva família...


Evidentment tinc una família a la Índia, pare, mare i germans, germanes d'allò més autèntics, amb barba i cabells llargs amb turban els homes, i les dones també els cabells llargs i molt molt llisos i una arrecada al nas...Un dia us posaré la foto. I a Catalunya tinc aquesta altra família, començant per la Gina, que podeu conèixer al blog de Criatures d'un altre planeta http://www.planetarett.blogspot.com

El meu nom és Kewal...

El meu nom és Kewal, sóc de la India, del Nord, del Punjab, sóc Sikh, i per aquelles casualitats de la vida he vingut a parar a casa vostra.
Tinc 26 anys, i estic aprenent el català per un parell de bones raons. La primera: m'agradaria viure i treballar a Catalunya, i com deia Jordi Pujol qui viu i treballa a catalunya és català. La segona: estimo una catalana, i els seus fills també.
Quan vaig deixar la India estava trist molt trist, la meva dona s'obstina en escriure la meva història en un llibre i jo li dic que faci, faci..., potser un dia us la penjarà en aquest blog.
Vaig fer estudis a la India, estudis universitaris, que creia que m'obririen les portes del món.
Vaig anar a Polònia a fer un Master i feia un fred que pelava, vaig viatjar per Alemanya, Grècia i Portugal, i vaig treballar moltes hores i guanyar poquet. Així és la vida!.
M'agrada molt la música del meu país, també us en puc penjar perque la conegueu, i la nostra cuina -us la puc ensenyar com fan al Karakia-
M'agradaria obrir-vos una finestra per conèixer la meva cultura, m'agradaria ajudar a fer caure mites i prejudicis sobre els asiàtics, els indis, i sobretot els punjabis..

Per cert! pels apassionats de la India, faig classes particulars de Punjabi, Hindi, urdu, cultura en general de la India, i si cal també tinc un bon nivell d'anglès; això forma part del meu procés d'integració, treballar a Catalunya!. Classes de ioga millor que us les doni l'Elisabet, que queda molt místic, i ella com a bona guionista de l'ofici de viure hi està molt posada Catalunya Radio http://www.catradio.cat/